Cercant amb la meva llanterna he trobat moments que ja no recordava, tot i que fa molt poc què passaren, per capturar aquests colors peruans no en vaig necessitar cap de llanterna, tan sols obrir els ulls tan grans com pogués i intentar no perdre'm cap detall, cap color. Pot ser només semblin fotografies normals i sense vida però si tanques els ulls fins i tot pots sentir l'olor a Anticuchos o escoltar el tarannà musical de la vida andina.
1 comentari:
Quina enveja de fotos.
Quina enveja de viatge...:-)
M'agrada aquest blog...enhorabona
Que no se t'apagui sa llum.
Fins aviat germanet.
Publica un comentari a l'entrada