És fàcil

És fàcil a vegades pensar que quant mires al cel, tot els colors què hi veus són bàsicament el blau, el blanc, el gris, el negre o fins i tot el vermell i el groc. És fàcil pensar també que tots aquests colors ens duen a pensar que no tan sols existeixen el blanc i el negre, i que per tant, les coses no són blanques ni negres, sinó del color que li vulguis donar.

Entre aquestes divagacions "artistico-filosòfiques" no hi ha altra intenció que combatre la intransigència i la inamovibilitat de pensament de la majoria de la població, que sembrats de petits entre negacions i prohibicions, no arrelen més fons que en el blanc o en el negre, quant basta aixecar el cap i mirar al cel, on és fàcil distingir-hi que entre el blanc dels núvols clars i el negre dels núvols amenaçadors i ha tota una paleta de colors inimaginables.

Com més colors llampants, apagats, fluorescents o transparents tinguem a la nostra disposició més capacitat de resposta tendrem. Per que no és el mateix explicar una passió mitjançat una fotografia en blanc i negre que una fotografia matisada per tots els colors possibles.

La meva passió cap a tu, per sort, és de colors.