Cercant la llum

Estat actual: meditant

14 de Novembre de 2009

Hola petita!

Després de revisar tots els meus recursos disponibles he arribat a la conclusió de que aquest és el mitjà més fàcil i ràpid per fer-te arribar el meu regal d'aniversari.

Per una banda estic trist, ho he de reconèixer... sé que tu no et mereixes només una entrada a un bloc, en tot cas, el bloc hauria de servir per explicar a la gent tot allò que m'aportes, però segurament, no hi hauria espai suficient. Però per una altra banda, estic content per que tenc l'oportunitat d'explicar-te que signifiques tu per a una persona com jo, i això segurament no t'ho he dit mai.

Primer de tot vaig pensar en venir i celebrar aquest dia com cal però bàsicament, no tenc doblers, més endavant vaig pensar mil i un regals com llibres, roba i fins i tot animals de companyia de tota casta però realment els trob del tot impersonals i pens que et mereixes alguna cosa més.

Sé que pot ser pensis que això sigui una improvisació però t'assegur que duc setmanes meditant aquest discurs, i tanmateix, ara que l'estic escrivint, no em surten les paraules, i es que és molt difícil traduir en paraules tot allò que ets tu per jo.

Tenc por petita, quant et vaig conèixer a Perú sabia que havia trobat una persona única i molt mala de trobar i això a vegades m'ha fet sentir por d'estar per davall de les teves expectatives... Mai m'havia pensat que haguéssim caminat junts tant de temps, però sa veritat és que ara mirant cap enrere qualsevol camí és curt si tu m'acompanyes.

Tu has arrelat tant dins jo que m'has fet sa volta damunt davall, m'has polit i has tret de jo el millor, deixant el pitjor amagat i classificat on ningú ho pot veure, i això, tractant-se de jo, no és fàcil. Ha arribat un punt que quan em mires, em fas sentir vulnerable per que tu pots veure més enllà de jo, ningú me coneix millor que tu.

Jo t'enyor quan no hi ets o quant hi ets i no et veig, jo pens en tu a temps complet, has substituït al sol en el meu sistema, treus el millor de jo i m'obres com qui obre una porta, t'estim molt més que el primer dia però et veig amb els mateixos ulls que et mirava embadalit, les teves preocupacions i les teves alegries les plor i les crid com si fossin meves i t'estim, t'estim com mai havia estimat a ningú, i com un toxicòman cerca desesperat la seva droga jo et necessit dia i nit, i quant no et tenc, m'entren els tremolors i les pors, i soc capaç llavors, d'aixecar cel i terra per una sola dosi de tu.

Ja ho he dit altres vegades que aquest text són paraules, i que aquestes paraules són uns i zeros digitals traduïts en punts lluminosos que quan apagues la pantalla desapareixen, però aquestes paraules, tot i el risc a semblar una cursileria les he escrites jo, per que les he pensades jo i per que les sent així.

El que et vull dir petita és que allò que va néixer el dia que ens coneguérem és el mateix que sent ara i que has multiplicat exponencialment el meu enamorament a mesura que et conec, per tot això et vull dar les gràcies i felicitar-te pel teu aniversari, gràcies per ser com ets i per estimar-me tant, gràcies per deixar-te estimar i permetre que formi part de la teva vida, ja que la meva, sense tu, ja no me val.

Gràcies de tot cor petita, t'estim!

P.D.: Sé que no és un regal però sí és el meu cor embolicat en paraules maldestres i imprecises, no tenia més paper.

Per fer

Llista de tot allò què jo vull fer i no he pogut,

[(o no he volgut) de moment]:

1.- Aprendre a ballar, ser el rei de la pista, que tothom s'ho passi bé només de mirar-me, que les titis se'm tirin a sobre i besar-me amb sa meva al·lota enmig d'una orgia alcohòlica i musical.

2.- Ser es tipus de persona que mai tendrà una hipoteca, què sempre serà de viatge, enfora, ben enfora, en bicicleta i mesclant-se amb ets aborígens, omplir la meva vida d'experiències sense estar fermat Enlloc.

3.- Fer mil activitats durant es dia, córrer, nedar, botar, es joc de ses deu passades, pintar, besar...

4.- No decebre ningú donant una imatge que no em reflexa, contagiar a la gent amb la meva personalitat, la meva manera de fer les coses, caure bé i ser bona persona.

5.- Aconseguir fer un Sudoku, crear una exposició sobre tu, tenir un ca ben gros i dur-lo per tot amb jo i que faci tot allò que està al punt número 3.

6.- Tenir una feina en la qual mi senti realitzat i on disfruti del dia a dia, és igual on sigui aquesta feina, i també m'és igual quina sigui.

De moment vaig malament, però tampoc descart agafar forces i poc a poc aconseguir el que més s'atraqui als meus objectius, o no, això sí, si pot ser, amb tu.

Roulotte

. . .

He intentat pintar-te, he intentat descriure't, he intentat no estimar-te, he intentat apropar-te, allunyar-te, commoure't i fer-me estimar. He intentat agafar tots aquests desitjos, ficar-los dins la meva roulotte, fer inventari i arrancar, recórrer el carrer Distància girar al fons a la dreta, aparcar, tocar a la baula de la teva porta i com a reacció a aquesta acció rebre una sobredosis de tu. La dificultat es troba doncs en què durant tot aquest temps que la meva casa amb rodes ha estat aparcada baix els pins, l'he anada pintant de sentiments i emocions que només tu pots mesclar .

D'aquesta manera pens que ara, amb el motor en marxa i travessant aquesta llarga carretera que pareix no tenir fi, el vent sec punxant del camí faci saltar la pintura que amb tanta estima i paciència he pinzellat, per això mateix, per l'estima a la meva vella caravana pintada dels teus colors sé que no hi ha cap vent, ni òxid ni punyetes en vinagre que m'impedeixin arribar fins davant la teva porta, no importa si pel camí la pintura ha perdut color, la puc tornar a pintar, no importa si em perd pel camí si al final la recompensa es la sobredosi, però sobretot, i és això el que he escrit a la meva matrícula; és que no importa totes les coses que t'hagi dit, escrit o pintat, el vent s'en duu les paraules i la pintura, però cap vent no podrà evitar que toqui a la teva baula. No podrà.

. . .