14 de Novembre de 2009

Hola petita!

Després de revisar tots els meus recursos disponibles he arribat a la conclusió de que aquest és el mitjà més fàcil i ràpid per fer-te arribar el meu regal d'aniversari.

Per una banda estic trist, ho he de reconèixer... sé que tu no et mereixes només una entrada a un bloc, en tot cas, el bloc hauria de servir per explicar a la gent tot allò que m'aportes, però segurament, no hi hauria espai suficient. Però per una altra banda, estic content per que tenc l'oportunitat d'explicar-te que signifiques tu per a una persona com jo, i això segurament no t'ho he dit mai.

Primer de tot vaig pensar en venir i celebrar aquest dia com cal però bàsicament, no tenc doblers, més endavant vaig pensar mil i un regals com llibres, roba i fins i tot animals de companyia de tota casta però realment els trob del tot impersonals i pens que et mereixes alguna cosa més.

Sé que pot ser pensis que això sigui una improvisació però t'assegur que duc setmanes meditant aquest discurs, i tanmateix, ara que l'estic escrivint, no em surten les paraules, i es que és molt difícil traduir en paraules tot allò que ets tu per jo.

Tenc por petita, quant et vaig conèixer a Perú sabia que havia trobat una persona única i molt mala de trobar i això a vegades m'ha fet sentir por d'estar per davall de les teves expectatives... Mai m'havia pensat que haguéssim caminat junts tant de temps, però sa veritat és que ara mirant cap enrere qualsevol camí és curt si tu m'acompanyes.

Tu has arrelat tant dins jo que m'has fet sa volta damunt davall, m'has polit i has tret de jo el millor, deixant el pitjor amagat i classificat on ningú ho pot veure, i això, tractant-se de jo, no és fàcil. Ha arribat un punt que quan em mires, em fas sentir vulnerable per que tu pots veure més enllà de jo, ningú me coneix millor que tu.

Jo t'enyor quan no hi ets o quant hi ets i no et veig, jo pens en tu a temps complet, has substituït al sol en el meu sistema, treus el millor de jo i m'obres com qui obre una porta, t'estim molt més que el primer dia però et veig amb els mateixos ulls que et mirava embadalit, les teves preocupacions i les teves alegries les plor i les crid com si fossin meves i t'estim, t'estim com mai havia estimat a ningú, i com un toxicòman cerca desesperat la seva droga jo et necessit dia i nit, i quant no et tenc, m'entren els tremolors i les pors, i soc capaç llavors, d'aixecar cel i terra per una sola dosi de tu.

Ja ho he dit altres vegades que aquest text són paraules, i que aquestes paraules són uns i zeros digitals traduïts en punts lluminosos que quan apagues la pantalla desapareixen, però aquestes paraules, tot i el risc a semblar una cursileria les he escrites jo, per que les he pensades jo i per que les sent així.

El que et vull dir petita és que allò que va néixer el dia que ens coneguérem és el mateix que sent ara i que has multiplicat exponencialment el meu enamorament a mesura que et conec, per tot això et vull dar les gràcies i felicitar-te pel teu aniversari, gràcies per ser com ets i per estimar-me tant, gràcies per deixar-te estimar i permetre que formi part de la teva vida, ja que la meva, sense tu, ja no me val.

Gràcies de tot cor petita, t'estim!

P.D.: Sé que no és un regal però sí és el meu cor embolicat en paraules maldestres i imprecises, no tenia més paper.