A l'igual que un venecià desafortunat cap allà al mil sis-cents ens descobria nous colors i pudors gràcies a la llum indirecta, jo també, una vegada recobrada la meva llanterna, he trobat a voltes que la llum que travessa les fulles de les velles persianes no és suficient per deixar veure quin és el camí més acolorit o és massa fosc per veure més enllà del vell atrapa-somnis.
Així i tot sempre hi ha rajos de llum que es perden per l'habitació i van a parar als teus ulls dibuixant noves figures i descobrint més colors que el blanc de la paret.
Aquests rajos que no saps ben bé d'on venen i cap a on van semblen dirigits per l'escenògraf d'un teatre, i darrera d'ells pareix haver-hi una mà aliena al sol de mitja tarda, girant el cap amunt i avall descobreixes que a una de les antigues finestres li falten les fulles de la persiana, llavors ben igual que el pintor de la llum descobreixes que la llum il·lumina molt més del que les ombres amaguen, ben igual que el pintor m'agrada obrir les persianes per poder-te dibuixar a plena llum, ben igual que el pintor, m'agrada obrir les persianes per que la llum il·lumini fins al darrer racó del meu cos i es reflecteixi als teus ulls de coloraines infantils.
Jo fa poc he decidit despenjar les meves persianes.
