Miguel Ángel Llonovoy

Miguel Ángel Llonovoy
Digne de veure! clica sobre la imatge

Caixa de Llum

19 d’agost 2008




Jo no soc dels que quant duen molt de temps caminant, llanterna en mà, mirin enrere només per saber que han caminat més què ningú, jo soc d'aquells que gràcies a la llum de la llanterna camina que caminaràs, mira enrere i se li omplen els ulls de llàgrimes donant gràcies per un camí ple d'alegries, pors, plaers, diversions, llàgrimes i somriures, però sobretot, ple de besades, sense les quals, el camí seria molt més mal de caminar.

Però allò què més m'agrada del camí, és poder-me aturar, de tant en tant, en un lloc tranquil i solejat, on pugui veure bé el traçat del camí, on hi pugui treure els meus estris de pintura, i on pugui dibuixar-te en una tela ben blanca, de moment...

Quan aquest camí ja fa un any en quilòmetres amb més força m'agradaria caminar, però mai sense la llum que em dónes.



Gràcies llum




12 d’agost 2008